Hilary Putnam

Hilary Whitehall Putnam (Chicago, 31 de juliol de 1926 – Arlington, 13 de març de 2016) va ser un dels filòsofs més prolífics i importants de la postguerra. Va fer aportacions destacades a la filosofia de la ment, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ciència. És conegut per haver aplicat el mateix grau d'escrutini a les seves pròpies teories filosòfiques que a les dels altres, ja que les sotmetia a una rigorosa anàlisi fins a trobar-ne els punts dèbils. Com a conseqüència d'això, va adquirir la reputació de canviar amb certa freqüència la postura que defensa. Va intentar explicar el funcionament de la ment a partir del model dels computadors.

En el camp de la filosofia de la ment, Putnam és famós per la seva hipòtesi de la realització múltiple i pel concepte de funcionalisme, una influent teoria relacionada amb el problema ment-cos. En filosofia del llenguatge va desenvolupar, juntament amb Saul Kripke i d'altres, la teoria causal de la referència i va formular una teoria del significat pròpia, inventant la noció d'externalisme semàntic, basada en un famós experiment mental anomenat Terra Bessona.

Pel que fa a la filosofia de les matemàtiques, ell i el seu mentor W. Quine van elaborar l'«argument d'indispensabilitat», que s'aplica a la realitat de les entitats matemàtiques. Més tard Putnam va exposar la teoria que les matemàtiques no són purament lògiques, sinó «quasi-empíriques». En la disciplina de l'epistemologia és conegut per expandir la teoria de Jonathan Dancy sobre el cervell en una cubeta, de manera tal que qüestiona l'escepticisme epistemològic.

En la metafísica va donar suport a la postura del realisme metafísic, encara que posteriorment es va convertir en un dels seus majors crítics, primer adoptant el «realisme intern», que més tard va abandonar en favor una realisme directe de tall pragmatista. El realisme directe de Putnam, que té com a objectiu l'estudi metafísic de la forma en què les persones experimenten el món, rebutja la idea de les representacions mentals i altres tipus d'intermediaris entre la ment i el món.

Més enllà de la filosofia, Putnam ha contribuït a les matemàtiques i la informàtica. Va desenvolupar, juntament amb Martin Davis, el algorisme de Davis-Putnam per al problema de satisfacibilitat booleana, i va ajudar a demostrar la irresolubilitat del desè problema de Hilbert. el filòsof va ser en certs períodes una polèmica figura política, especialment per la seva relació amb el Partit Laboral Progressista dels Estats Units a finals dels anys 60 i principis dels 70. Proporcionat per Wikipedia