Georges Perec

Georges Perec (París, 7 de març de 1936 - Ivry-sur-Seine, 3 de març de 1982) va ser un dels escriptors més famosos de la literatura francesa del . Membre de l'Oulipo i abanderat del nouveau roman, basava les seves obres en l'experimentació i en les limitacions formals.

Es va fer conegut a partir de la seua primera novel·la, ''Les choses: Une histoire des années soixante'' (Premi Renaudot 1965), centrada en els inicis de la societat de consum. Posteriorment publica altres obres, com ''Un homme qui dort'', retrat de la solitud urbana, o ''La Disparation'', en què reprén la seua obsessió per l'absència dolorosa. Aquesta primera novel·la ''oulipiana'' de Perec és també una obra lipogramàtica (no hi apareix en cap moment la lletra "e"). El 1975, apareix ''W ou le Souvenir d'enfance'', que alterna la ficció olímpica feixista i l'escriptura autobiogràfica fragmentada. L'any 2012, apareix el llibre ''Le Condottière'', del qual Perec havia perdut el manuscrit el 1966, retrobat posteriorment al 1992, deu anys després de la mort de l'autor. La seua consagració com a escriptor arriba amb ''La vie, mode d'emploi'' (Premi Médicis 1978), en què explora de manera metòdica la vida de diversos habitants d'un edifici. Proporcionat per Wikipedia