Judith Butler

Judith Butler (Cleveland, 24 de febrer del 1956) és una persona no-binària estatunidenca que forma part del professorat del departament de Retòrica i Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. La seva presència en l'espai públic ha inclòs una implicació intel·lectual i política en el conflicte Israel-Palestina, la Guerra de l'Iraq o el moviment Occupy Wall Street, i també s'ha pronunciat sobre la qüestió catalana.

Butler ha contribuït àmpliament al pensament filosòfic i feminista. Una de les aportacions més destacades és la teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. El constructivisme social tracta de la construcció del gènere, o cosa que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals, i de la violència i l'angoixa que pateixen els cossos que no encaixen dins la norma. Tanmateix, Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït.

Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Sigmund Freud, Simone de Beauvoir, Monique Wittig i Jacques Lacan. D'aquest darrer, obté el concepte de les posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant de la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l'imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.

A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Michel Foucault i Jacques Derrida. De Foucault, n'extreu el concepte de poder sense subjecte, que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l'individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes socials en aquest cas, de l'imperialisme heterosexual. De Derrida, n'assumeix el concepte de desconstrucció que Butler expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificació és la paraula ''queer'', que passa de ser un insult a considerar-se l'expressió d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual.

L'any 2022, va rebre a Barcelona el 33è Premi Internacional Catalunya, atorgat pel «seu compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius», en un acte de reivindicació de la seva obra filosòfica revolucionària i transformadora, i afirmant que «totes les nostres vides haurien de ser reconegudes i tractades amb dignitat» a fi d'impulsar una nova classe de solidaritat en el marc de la societat postpandèmica per a frenar l'auge de l'extrema dreta a tot el món. Proporcionat per Wikipedia