Martin Buber

''Mordechai'' Martin Buber (Viena, Àustria 1878 - Jerusalem, Israel, 1965) fou un pensador jueu d'origen austríac. La seva família era originària de Lemberg (Lviv, avui Ucraïna), on va passar temps de petit, i l'educaren en la tradició jueva. Però una crisi de fe el 1892 el va dur a llegir Immanuel Kant, Søren Kierkegaard, i Friedrich Nietzsche; parlava jiddisch i alemany, i va aprendre francès i hebreu. Era un sionista cultural, i fou molt crític amb Theodor Herzl. Dirigí les revistes Die Welt (des del 1902), ''Der Jude'' (1924) i ''Die Kreatur'' (1928). Es dedicà a l'estudi de la tradició hassídica i el 1916 es traslladà a Berlín, on creà una Comissió per a interessar-se per la sort dels jueus de l'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial. També creà amb Franz Rosenzweig un institut per a l'educació dels jueus adults, col·laborà en la traducció alemanya de l'Antic Testament (1924-54) i el 1930 fou professor a la Universitat de Frankfurt del Main.

Quan Adolf Hitler assolí el poder el 1933 fugí a Palestina, fou professor d'antropologia i sociologia a la Universitat de Jerusalem i hi treballà per l'entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud. Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió i de la mística jueva, sobretot dels hassidites.

La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l'autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l'home, de la psicoteràpia i de la filosofia social. Es basa en una relació entre dos subjectes que té el llenguatge com a centre i s'oposa a la relació jo-això, que posa en contacte el subjecte amb un objecte i llavors no hi ha interacció sinó apropiació a partir de la raó. Existir és sempre entrar en relació amb altres éssers o cossos, no té sentit parlar d'un jo aïllat perquè per definir-se necessita oposar-se a altres individus o al món. En aquest sentit contradiu Descartes i les seves idees solipsistes. Proporcionat per Wikipedia